El naixement d'estrelles en la galàxia Remolí

Aquesta imatge recent de la galàxia Remolí (M51), obtinguda en el Centre Astronòmic Hispà Alemany de Calar Alt (CAHA) després de 35 hores d'exposició, posa de manifest una intensíssima activitat en producció estel•lar। Encara que similar a la Via Làctia en alguns aspectes, la interacció de M51 amb la seva galàxia companya NGC5195 (a la dreta en la imatge) ha desencadenat grans alteracions que afavoreixen la fabricació massiva de noves estrelles.



Una imatge excepcionalment profunda La imatge va ser obtinguda amb el telescopi reflector de 1,23 m de diàmetre del CAHA, en la serra de Calar Alt, prop d'Almería. En realitat es tracta d'una combinació d'imatges preses amb quatre filtres diferents. Els filtres vermell, verd i blau (RGB) simulen el color "real"(percebut per l'ull humà), mentre que un filtre de banda estreta selecciona la llum emesa pels àtoms de l'Hidrogen (línia H-alfa) que traça les zones més actives de la galàxia.


Telescopi de 1,23 m CAHA. | MPIA, IAA El temps total d'exposició va anar de 24 hores per als filtres RGB i de 11 hores per a l'Hidrogen. Naturalment, aquestes llargues exposicions són, al seu torn, el resultat de la combinació per ordinador de sub-exposicions més curtes (d'uns 20- 30 minuts). La zona del cel coberta per la imatge té una longitud 4 vegades menor que el diàmetre aparent de la Lluna. El color blau revela les estrelles joves i massives que es distribuïxen en els braços espirals de M51. Mentre que el color groc mostra una població d'estrelles més fredes i evolucionades que predominen entorn de la galàxia satèl•lit NGC5195 .

L'emissió H-alfa de l'Hidrogen, representada pel color rosat, traça les regions on la radiació de les estrelles joves ionitza el gas. Aquest color rosat marca per tant les regions de formació estel•lar molt recent que s'estenen al llarg de tota l'estructura espiral de M51 (coincidint amb el color blau de les estrelles joves). Una mica que no s'havia observat fins a ara és que, sorprenentment, també hi ha una mica de formació estel•lar en l'entorn de NGC5195, on es pensava que la major part de les estrelles eren fredes i velles.

Remolí en interacció Situada a una distància d'uns 23 milions d'anys-llum, en la constel•lació dels Gossos de Caça (o els Lebreles), la galàxia Remolí oferix una orientació molt favorable a l'observació astronòmica. Veiem la seva estructura espiral de manera frontal, el que permet estudiar la constitució dels seus braços de bon tros detall.

M51 posseïx interessants analogies amb la Via Làctia, per exemple en la seva estructura espiral i en la seva massa (benvolguda en unes 150.000 milions de vegades la massa del Sol). No obstant això, M51 posseïx una característica distintiva excel•lent: la proximitat a una petita galàxia companya denominada NGC5195.

Els ponts de matèria (gas i estrelles) entre ambdues galàxies confirmen de manera manifesta que ambdues galàxies es troben en interacció. Mitjançant simulacions teòriques recents, s'ha suggerit que la història de la relació entre ambdues galàxies ha pogut ser molt turbulenta. Sotmesa a l'enorme atracció gravitatòria de M51, la petita NGC5195 descriu complicades trajectòries en l'espai entorn de la galàxia major. Sembla ser que l'espectacular estructura espiral de M51 va poder ser accentuada per dos passos de NGC5195 a través de les regions centrals de la primera. El primer d'aquests passos va poder tenir lloc fa uns 500 milions d'anys, amb NGC5195 dirigint-se des de la part posterior de M51 i travessant-la cap a davant.

Fa tan sols uns 100 milions d'anys que NGC5195 va poder tornar a passar cap a la part posterior del plànol definit per M51, regió en la qual encara es troba. Com resultat de la interacció gravitacional entre ambdues galàxies, el gas de M51 pot veure's sotmès, localment, a grans forces de compressió, el que afavoreix la creació d'enormes brots de formació estel•lar al llarg dels seus braços espirals.


Dibuix de M51 per Lord Rosse en 1845 La galàxia Remolí va ser la primera nebulosa espiral estudiada en la Història. Va Ser descoberta en 1774 per l'astrònom francès Xerris Messier que la va incloure en el seu catàleg amb el nombre 51. L'estructura espiral va ser posada de manifest en 1845 pel gran telescopi reflector de 1,8 m de diàmetre que William Parsons (Lord Rosse) havia construït en el castell de Birr (Irlanda). Aquest telescopi conegut menjo Leviatán de Parsonstown, va anar el major telescopi del món en el seu temps, no sent superat fins a 1917 quan va entrar en funcionament el telescopi Hooker de 2,5 m de diàmetre en l'Observatori de Munti Wilson (prop de Los Àngeles, EEUU).

• • M51 és una de les galàxies espirals més brillants del cel, pot ser observada amb prismàtics (amb cel ben fosc), i els telescopis dels astrònoms aficionats poden resoldre la seva estructura espiral sense dificultat. Però per a veure els detalls de la interacció entre M51 i NGC5195 cal utilitzar grans telescopis professionals equipats amb detectors d'alta sensibilitat.
• • M51 i NGC5195 formen part d'un grup major de galàxies que també inclou a M63 (la galàxia Girasol) i a diverses altres de "gran disseny" espiral. ?
• • NGC5195 està tan distorsionada per la interacció amb M51 que la seva morfologia no encaixa dintre de l'esquema estàndard de classificació de les galàxies. Es diu de vegades d'ella que és una galàxia "lenticular"(intermèdia entre les espirals i les el•líptiques) o simplement "irregular" .
• • Les observacions en el CAHA van ser portades a terme per membres de l'Escola Documentalista de Astrofotografía (a href=http://splashurl.com/pfqrj3y target=blank>DSA) i de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València (OAUV) i formen part del projecte de divulgació científica de la Fundació Descobreix.

Joves estrelles blaves fotografiades pel 'Hubble'

En un gran núvol d'hidrogen s'estan formant astres amb forta emissió en ultraviolada.
En un gran núvol de gas, sobretot d'hidrogen, en la nostra galàxia, la Via Làctia, s'estan formant estrelles i algunes d'elles, molt calentes, destaquen per la seva lluentor azulado en unes imatges preses pel telescopi espacial Hubble। Aquesta zona de naixements estel•lars és una nebulosa cridada NGC2467 i està situada a uns 13।000 anys llum de la Terra.


Les fotografies, preses en observacions realitzades pel telescopi en 2004 i presentades ara per al NASA i l'Agència Europea de l'Espai (ESA), tenen una gran resolució i en elles s'aprecien les masses de pols il•luminades des d'enrere pel núvol de gas resplandescent que s'estan formant les estrelles. "Les joves estrelles molt calentes que s'han encès recentment estan emetent una potent radiació ultraviolada que il•lumina tot l'entorn de la nebulosa", explica la NASA en un comunicat। Els estudis realitzats indiquen que la major part de la radiació procedeix d'una estrella massiva i molt brillant que s'aprecia just damunt del centre de la imatge del Hubble.La seva radiació ha escombrat els voltants i en les zones denses que es formen en la vora de la seva àrea d'influència es van originant alguns astres de la següent generació. La nebulosa NGC 2467 es va descobrir en el segle XIX en el cel de l'hemisferi Sud. Aquest tipus de regions estel•lars, com la famosa nebulosa de Orión, no només són bells racons del cel, sinó que són importants per als astrònoms perquè poden estudiar en elles els mecanismes de formació estel•lar i la química de l'univers implicada en aquests processos.

El forat negre més poderós de l'Univers

Del seu centre neix un doll de gas tan descomunal que ha format una enorme bombolla de 1.000 anys llum d'extensió




Gràcies a l'acció conjunta de dos telescopis d'última generació, els astrònoms han pogut descobrir un enorme doll de gas projectat per un forat negre que bat tots els rècords.

Fins a ara es pensava que la major part de l'energia que irradian aquests foscs monstres còsmics es feia en forma de RAJOS X però les observacions han demostrat que existeixen forats negres que projecten colossals bombolles de gas calent que poden arribar a dimensions siderals mai vistes.

Si el forat negre fora de la grandària d'una pilota de futbol, cada doll s'estendria des de la Terra fins a més enllà de Plutó.

L'astronomia avança altre pas gràcies a la precisió dels dos moderns telescopis que tant la NASA com l'ESO han prestat a la ciència.

El Chandra americà i el Very Large europeu, instal•lat a Xile, han aportat imatges clares del que es podria denominar un descobriment interessant relacionat amb el comportament dels misteriosos forats negres. Es tracta d'un descomunal doll d'energia llançat des del centre del disc fosc estel•lar que ha format una enorme bombolla de gas calent de 1.000 anys llum d'extensió.

La troballa, publicat en la revista Nature, destaca especialment perquè l'objecte descobert, també conegut com un micro quàsar, és el doble de gran i desenes de vegades més poderós que altres del mateix tipus coneguts fins a ara.

Una bombolla increïble "Hem quedat sorpresos per quanta energia és injectada en el gas pel forat negre.

Aquest forat negre té només unes poques masses solars, però és una versió en miniatura dels més poderosos quàsars i ràdio galàxies, que contenen forats negres amb masses milions de vegades més grans que la del Sol", va detallar Manfred Pakull, el principal investigador d'aquest estudi.

Fins a ara es pensava que la forma predominant d'energia que els forats negres projecten quan s'empassen matèria estel•lar era en forma de RAJOS X però s'ha vist en les imatges que poden alliberar la mateixa quantitat d'energia, i potser encara més, en forma de dolls colimados de partícules d'alta velocitat.

Els ràpids dolls xoquen amb el gas interestel•lar que els envolta, escalfant-lo i forçant-lo a expandir-se. La bombolla s'infla a una velocitat de 1 milió de quilòmetres per hora. Aquest temible esdeveniment còsmic es troba a 12 milions d'anys llum als voltants de la galàxia espiral NGC 7793. A partir de la grandària i expansió de la bombolla, els astrònoms han descobert que l'activitat dels dolls ha d'haver estat contínua durant almenys 200.000 anys. ?

La longitud d'aquests dolls en NGC 7793 és increïble, comparat amb la grandària del forat negre del com provenen", explica el coautor Robert Soria. "Si el forat negre s'hagués reduït a la grandària d'una pilota de futbol, cada doll s'estendria des de la Terra fins a més enllà de l'òrbita de Plutó". La bona notícia és que aquest destructiu doll de gas incandescent no arribarà a la Terra en molts milions d'anys, suposant que estigués enfocat en la nostra adreça, clar.