Herschel capta una «estrella impossible» que desafia a la ciencia.

El telescopi descobreix aspectes desconeguts en el procés de formació de les estrelles durant el seu primera any d'operacions

L'observatori espacial de l'Agència Espacial Europea (AQUESTA) en la banda de l'infraroig, Herschel, ha desvetllat aspectes fins a ara desconeguts del procés de formació de les estrelles durant el seu primer any d'operacions। Les seves imatges revelen la frenètica formació d'estrelles en llunyanes galàxies i els impressionants núvols de pols i gas que s'estenen al llarg de la Via Làctia, en l'interior de les quals neixen les noves estrelles de la nostra galàxia. Una de les imatges ha capturat una estrella «impossible» en plena formació. «Impossible» perquè promet convertir-se en alguna cosa tan gran que els científics mai haguessin imaginat.

Els primers resultats científics obtinguts amb Herschel han estat presentats avui en el Centre Europeu d'Investigació i Tecnologia Espacial (ESTEC) de l'ESA।

Aquestes primeres conclusions desafien a les teories actuals sobre la formació de les estrelles i proposen nous camins per a futures investigacions। Les observacions realitzades amb Herschel del núvol de formació d'estrelles RCW 120 han desvetllat una estrella embrionària que podria convertir-se en una de les estrelles més grans i més brillants de la nostra Galàxia en els pròxims centenars de milers d'anys.

Actualment ja conta amb una massa unes vuit o deu vegades superior a la del nostre Sol, i continua envoltada per un núvol de gas i pols d'unes 2000 masses solars de la qual podrà seguir alimentant-se durant els pròxims milers d'anys. «Aquesta estrella només pot seguir creixent», comenta Annie Zavagno, del Laboratori de Astrofísica de Marsella.

Les estrelles massives són poc freqüents i la seva vida és relativament curta.

El poder observar una d'elles durant el seu procés de formació representa una oportunitat única per a intentar resoldre una de les grans paradoxes de l'astronomia. ?Segons les teories actuals, no és possible la formació d'estrelles amb una massa superior a vuit vegades la del nostre Sol?, aclareix la Doctora Zavagno.

Gestació i naixement d'estrelles en la Via Làctia / ESA

Això és degut al fet que la intensa llum emesa per les estrelles d'aquesta grandària hauria de dispersar els núvols que les envolten abans de ser capaços d'acumular més massa.

Però per algun motiu encara desconegut, aquestes estrelles existeixen. Actualment es coneixen diversos exemples d'aquestes estrelles ?impossibles?, algunes amb una massa de fins a 150 vegades la del nostre Sol, però ara que Herschel ha descobert una d'elles en plena formació, els astrònoms tenen l'oportunitat d'analitzar on fallen les seves teories.

El començament de l'Univers Herschel, que va ser llançat el 14 de maig de 2009 juntament amb el satèl·lit Planck, és un gran telescopi espacial en la banda de l'infraroig llunyà dissenyat per a estudiar alguns dels objectes més freds de l'espai, en una regió de l'espectre electromagnètic pràcticament inexplorada।

Concretament, compte amb 7, 5 metres d'altura i quatre metres d'ample i és el telescopi d'infraroig més gran mai llançat.

La superfície extremadament polida del seu mirall primari de 3, 5 metres de diàmetre - fet de carbur de silici lleuger-- és gairebé vegada i mitjana major que el del Hubble, i sis vegades més gran que el mirall del seu predecessor ISO, llançat per l'ESA en 1995।